El soroll és un dels contaminants que més afecta a la qualitat de vida de la població. La major part dels problemes de soroll tenen el seu origen en l’activitat humana: el trànsit, les activitats industrials i lúdiques, les obres,etc. El soroll és actualment una de les principals causes de preocupació ciutadana, ja que incideix en la qualitat de vida de les persones i, a més, pot provocar efectes nocius en la salut i en el comportament, tant individuals com socials.

L’Estatut d’Autonomia estableix el dret de totes les persones a la protecció davant les diferents formes de contaminació i que les politiques ambientals dels poders públics han de dirigir, entre d’altres finalitats, a la reducció de les diferents formes de contaminació, mitjançant l’adopció de les corresponents politiques públiques. En aquest marc s’insereixen la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, i se n’adapten els annexos.

Els trets més significatius de la legislació vigent sobre la protecció contra la contaminació acústica són: consideració de la contaminació acústica des del punt de vista de les immissions, la delimitació del territori en zones de sensibilitat acústica en funció d'uns objectius de qualitat, la regulació d'un règim específic per a les infraestructures de transport i l'establiment de tot un seguit de mesures per minimitzar l'impacte acústic per sorolls i/o vibracions segons les franges horàries.